《 En aquests moments, que respire la meua pròpia soledat. Comence a veure el meu espai per fora, després d’haver mirat també per dins. Comence a recordar de vegades, coses del passat, que ja estan molt lluny, Tinc l’esperança de tornar a contemplar el meu futur, sense presses, ni aclaparaments. Tinc temps de veure, la rapidesa amb què passa tot. Puc sentir Alegria, i força de veure que estic viva. Tots tenim el dret de poder gaudir, de les nostres vides, que són nostres i de ningú més, que ningú, les cuidarà tan bé, com nosaltres podem fer-ho. Són moments que el destí, ens obliga ha aturat la nostra rutina, per donar-nos un respir, per poder ordenar algunes coses, que potser estaven oblidades. Hem de ser forts i seguir endavant. Perquè encara esperem, molt de les nostres vides 》@.@.@.