《 Podríem viure sense internet? Crec que no podríem. No ens podríem connectar, ni ens podríem comunicar per tot el món. Ni podríem consultar ni fer res del que podem fer ara. Sabem que internet, és immens. Com és, el silenci, el dolor, o el mal. És somnàmbul, però no té por a estar en cap lloc, perquè on va és per quedar-se per SEMPRE.
No para ni de nit, ni de dia, sempre està despert, a totes les hores; i qui el busca el te, tots saben on està quan el busquen, el trobem.
Note por al buit de les nits, perquè ell porta la llum, sempre està ple de tot.
És com un disc ratllat per les seues llàgrimes, acaba de plorar i ja està plorant altra volta.
Se n’empassa de l’alegria a la nostàlgia en un segon, té l’ànima com les roses tendres i delicades, a vegades és negre com la nit.
És capaç d’esborrar la lluna si et descuides. Diuen que és la, fada de moltes persones.i el dimoni per algunes altres, el busquen en les nits solitàries i tristes.
En ell, no ta boreixes mai.
Té el món als seus peus i braços.
Sap totes les respostes del que li preguntés.
El qui el busca el troba.I sempre, t’enamores, I el quedés enganxat d’ell per a sempre.
Mai he Sabut qui és però sempre el tinc en els meus sumits.i en les meues mans.
És com la bellesa la saviesa de l’art i la poesia.
Està, en tot, és INTERNET. Sense fins comercials ni lucratiu. Tots saben on està, però ningú sap, don ve i on va.
Els cibernètics quan el gasten, ja no el poden deixar, perquè ell, hi ha no ta solta 》

@.@.@.

A TOTS, ENS AGRADA TINDRE.