JA NO ET VULL

Spread the love

《Avui precisament em adonat que no et volia, potser em resulta fàcil dir-ho perquè ho vaig estar repetint tot el dia, però admet que si et vaig voler uns anys enrere, ens equivoquem tots dos, al meu entendre volia dir “ho sent”, però et Digué. “Ja no t’estime” Semblava un acudit l’amor que ens teníem, era tan fals per convertir-se en alguna cosa veritable però “ja no t’estime” avui em vaig adonar que el que vaig sentir ja no ho sent, potser algun dia si hi va haver sentiments, però no van ser els més indicats. Ja només, em vaig adonar que no sent més res per tu, ja no vull veure’t en el dia, i menys en les nits ja em vaig cansar de vetllar els teus somnis, el meu cor es va quedar en coma, és millor així, les ferides no sagnen, no t’estime, però encara em preocupes, ja no et vull, vaig aprendre a treure’t de mi, però segueix pertorbant la meua vida els teus sentiments. Escolta el que sols vull dir-te, no m’importa que no estigues, o que un amor et porte lluny d’aquí, només tenim una vida, i per això no hauríem de malgastar, així, cap dels dos era feliç, admet-, i dóna’m la raó, “ja no t’estime” perquè només ens féiem mal, tot i que admet que moltes vegades vam ser feliços. La meua ment deixe de pensar en tu, però dels meus ulls les llàgrimes no paren de sortir, “ja no t’estime” i desitge que la distància ens separe, el més lluny possible, emporta’t amb tu el meu desamor i de tu només algun record. A més, has de comprendre que “ja no t’estime》@.@.@.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Altres per Angela Alberola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Angela Alberola

Com explicar, com es el meu poble Simat de la Valldigna .¡¡ El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani . Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida. Tavernes el més poblat gran i més prop del mar. Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria. Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits. Sempre tenim alguna cosa que selebar.. El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..

Deixa un comentari