《La boira és com un tul, de cotó-en-pèl, sembla un mant, quan descansa arreu ,en voltant tot.
Però quant sa costa , el sol ,traient el cap, es veu vindre, despunta’n, en ganes de men garse el món.
La boira tremola “sap” el que li espera quan arriba el sòl.
Però la BOIRA , abans no ens deixa veure els tarongers, tan bonics
Tinc en veitxa d’de la Boira en la seua blancor, i bellesa, com si fos núvols de cotó.
Ja puc veure les rames, dels tarongers , que és peren , en ganes ,com cada día, la carícia deixe SOL, acollidor.I esplendorós.
Els tarongers, en les seues rames tot directe capa munt, esperant el sòl en tota la seva immensitat , per poder absorbir-li la seua calor.
Ha començat la boira, a difuminanse ,apareixen les primeres siluetes de les cases de Simat.
Es veuen rodeixades d’eixos bonics tarongers.
Volant passen els ossells, sense parar de cantar.

El SOL, es va perfilantI absorbeix amb lentitud, tot el que l’està mirat.
La boira s’evapora, parpellejant d’inquietud. Per què sap que si el sòl ix, ja no podrem gaudir de la seua bellesa i magnitud .
Ha eixit el sòl !! En tota la seua força i esplendor ,i la Boira ens ha deixat, ha desaparegut , del tot se’n se deixar, 》

NI RASTRE》@.@.@ .