《 Després de la tempesta, tots sabem que arriba la calma, però aquesta vegada el que demanem un raig d’esperança.
Plora la terra mullada i ferida, passen els rius amb fang sentint crits de desesperació, amb ecos de destrucció, mentre el cel i la terra es miren amb pena sense consol, entre el dolor, i el fang s’amaguen ànimes que han perdut tota la seua vida en segons.
Als que se n’anaren, arrossegats pel riu, alguns per voler salvar el seu cotxe i altres pel destí. Sempre recordarem aquests moments, dins de la nostra ànima infinitament i encara que la ràbia del temps ha destrossat, famílies i amics, és el càstig que quedarà, entre nosaltres amb un record, que mai passarà.
Entre enderrocs i fang brolla una gran força del cor, com la vida que persisteix, com les mans unides, com els que han ajudat en aquest drama amb els seus esforços i les abraçades que, fins i tot són la pèrdua, que resisteix.
Valencians ens aixecarem junts, com la llum després de la nit, com un cant d’esperança que s’alça davant d’aquest fort dolor, que és el colofó, de la fraternitat i la unitat dels valencians.》@.@.@.