《 La dansa del rellotge que mai para ella marca el temps en el seu dansar, els segons s’escorren, sense pressa ni pausa. Cada tic és un ressò que el vent s’emporta, al límit del dia, hasta que la nit ens envolta.
Les hores, corren, s’esfumen al vent, com fulles a la tardor, esborrades pel temps.
Els minuts són punts que volen sense fre, i en un parpelleig, es converteix en record.
El dia neix i mor, en un sospir fugaç,
i el rellotge no perdona, mai ni donarà la marxa enrere.
Així, mentre mirem el seu etern girar, la vida se’ns en va, com les ones que van al mar i DESAPAREIXEN PER SEMPRE! @.@.@.》