《 En cada primavera naixen, les flors ballant en la seua esplendor.

Una dona viu entre pètals de tendresa, i el seu cor és un jardí de primavera.
A cada pas, els seus peus sempre caminen descalços, acaricien la terra, dansant amb les roses, I la seua ànima s’eleva com un perfum embriagador.
Ella és la musa dels camps, la guardiana de l’essència natural, amb els seus ulls reflecteix la puresa del sol, i en les seues mans, la vida són les flors de l’amor.
Per a la dona que només viu per les flors, amb la seua ànima arrelada a la terra, sempre en pètals de flors, en la seua companyia.
Però encara que el temps s’atura, el seu amor floreix, sempre cap a les flors.》@.@.@