《 Espuma blanca, de la mar, que quan nàixer
ja comences a voler ballar, per aquells aires que et mouen, quan el veuen aplegar.
Ui contemplant el mar i la seua immensitat m’he tornat a emocionar,
també mirava la pluja aquest matí, en la mar,
veient aplegar el ven, que alçava les
ones, fent eixa espuma ballar.
Aquesta espuma blanca que naix de la seua mare, la mar
la contemple enamora, i quan l’espuma vull tocar,
ella començà a ballar.
Mirant com el vent, la sacseja com ell vol, com li alça, la faldilla, eixa ona de la mar, que així la farà ballar.
Sempre és bonica la mar, però no perquès mai el respecte. És com un foc, quan es brau. i aquestes flames espantem.
Però quant, aquest mar és tranquil, ens podem mirar amb ell, com en un bonic espill 》@.@.@ .