《 La font del meu poble Simat, és única especial, no nia altra igual.
Passe alguna volta mirant aquelles pedres del riu, que estan llises i lluents per al pas del temps, l’aigua, i el vent, on jo revisc moments d’enyorances, records feliços de la meua infantesa i joventut.
Quan mire la basa de la font en aquella aigua blava i tranquil·la, on diversos peixos gaudeixen en ella, ballen, i s’inquieten, i la meua ment torna enrere en els tems, en aquells anys de joventut, bais un sol suau que em recorden aquelles xarrades, assentats en les pedres del riu, els diumenges al matí, pedres grans menudes i fines, pedra nua, pedra infinita.
En la basa de la font, els peixos ballen d’alegria, i jo mirant com passa l’aigua i la vida, ells coquetegen amb la lluna, i quan algun núvol la tapa, en veure foscor s’amague pels racons.
Avoltes, escolte veus de quiques que jugaren abans, mire com l’aigua va ràpida cap hi ha vall i jo allí pensant en el ràpid que també passen els anys.
Els meus records viuen en la font i el riu “vaca”, del meu poble Simat, recordant aquelles nits en amigues i amics aquells alegres dies, que passarem tan divertits》

@.@.@.