《 Estic dins de la foscor. Serà que estic, sense rumb de després d’aquella llum, que no puc veure, mentre batega el meu cor com si estigués sense vida? O només estic amb els meus pensaments, que estan en mi, com una simple rima absurda, plena de sentiments foscos.! De vegades em veig com una rosa sense pètals!!!

Serà només una metàfora als meus pensaments, a la meua rima, que cada vegada es tornen més tristos, perquè de vegades percep la vida amb tristesa, i melancolia. !! O és perquè els meus ulls no deixen de plorar fredes i tristes llàgrimes, en aquestes fosques nits, que de vegades em diuen i s’acosten fins a tal grau, que m’estremeix com si estigués veient un cel ple d’estrelles sense llum, però pense que també estan tristos com jo, com ploren els meus ulls, per tantes injustícies que veuen passar, i no m’atrevisc de comentar》

@.@ @.