《 En un lloc solitari, una jove buscava entre plantes el perfum de les flors, mentre el seu cor bategava, anhelant jardins on l’alegria li feia veure roses pels camins.
Els seus passos errants anaven, buscant en cada rosa la pau que li FALTAVA.

En el vent, murmuris de flors, la jove escoltava, i sempre pensava en les roses que buscava.
Baix un cel clar, ella somiava, amb camps de ROSES que per la terra escampava.
En un món de plantes i flors, la seua tristesa, consol TROBAVA.

I així, entre tristesa i una llum tènue, la jove solitària teixia en un llenç el seu propi jardí.
Cauta i valenta, en la seua constància.
Va trobar la bellesa i la pau, en cada rosa que ella PLANTAVA》@.@. @.