《 Vull sembrar la llavor de l’amor en algun lloc tranquil del món. Tranquil i solitari on puga créixer fort i pur en tots els aspectes que li presente la vida.
Vull sembrar L’amor on el temps no existeix amb l’absència no sa precisa, on no hi ha veus que repetisquen com ressons els dolors del cor.
Vull sembrar l’amor quan vinga la nit, que convida als enamorats a buscar la lluna i desperta als romàntics que canten a les estrelles.
Sembraré l’amor perquè desperte en ganes força i passió, que no tinga por quan arriben les tempestes que volen destruir-lo, i que puga resistir Igual, a les bones, que a les males.
Que cresca enmig de la Pau, com les flors que naixen fortes, i boniques que no perden mai el seu aroma, i que florisquen cada matí sense importar l’època en què estan.
Perquè el fruit de l’amor és el més meravellós que hagen sentit un home i una dona, que són els fills, quan naixen d’un verdader amor, tendre, dolç, fidel i molt fort fins als atacs del temps perquè eixos amors eu resisteixen tot.》

@.@.@.