《Quan la calor m’esborra la ment. Ja no creixen flors en el meu jardí. Estan desfets les arrels san fetes d’un color dolent. I el temps em diu com baix últimament.

Em falten les idees que em demana la ment estic trista per la falta de les lletres, que cada dia tenia quan escrivia. Sa assecat aquell jardí que creixia en mi, i els pardalets a les nits ja no poden dormir.

Estic,sense saber què fer, a seguda en un sofà, esperant aquell día, que de la terra surt a l’alegria, i les idees, que eren les plantes de la meua vida.

Potser és difícil esperar alguna cosa que, mes ja no puga tornar. Estic confusa sense el meu jardí, estic feta un drap, perquè els meus pensaments estan d’esgarrats.

Espere que tornen de nou, aquelles idees, que tanta falta em fan, que comencen a brotar en la ment, aquells flors, que estic esperant.

Quan torne aquella il·lusió no estaré tan absent, crec que prompte san sandra, eixes llums de l’esperança, perquè puguen sortir aquells versos i poemes que han estat callats》

@.@.@.