《 Ja no creixen flors en el jardí de la meua ment s’han cremat les idees

S’han fet d’un color negre. I el temps em diu que últimament estic absent.

Em costa trobar les lletres i poder unir les idees que em demana la ment,

estic trista per la falta d’idees, que abans tenia quan escrivia.

Sa assecat per falta de rec, aquell jardí que creixia en mi,

i asta els pardalets a les nits ja no poden ni dormir.

Estic trita, sense saber què fer, esperant aquell dia, que de la ment surta altra volta l’alegria,

i les idees, que foren les plantes de la meua vida.

Espere que comencen prompte a brotar en la ment, aquelles flors absents,

en aquesta llum d’esperança, i que tornen a brotar aquells poemes que han estat callats 》.