《 Avui estic en plena foscor. Serà que estic, en el camí d’aquella llum que no puc ni veure, mentre batega el meu cor com si estigués sense vida?O només són paraules, i sentiments, que estan dins de mi, com una simple quimera absurda, plena de sentiments foscos.! Són com roses sense pètals!!! Serà una metàfora, als meus pensaments, als meus escrits, que cada vega es tornen més tristos, perquè de vegades percep la vida amb tristesa, i malenconia. !!O Son els meus ulls que no deixen de plorar fredes llàgrimes, en aquestes fosques nits de soledat, que vegades Senç que s’apropen fins a tal grau, que em sent, com si veiés un cel ple d’estrelles sense llum, sense brilló, però sí que les puc veure plorar com també ploren els meus sentiments. Per tantes injustícies, que veuen els meus ulls què no m’atrevisc ni de pensar》@.@.@.