《 He estat sempre, fan de totes aquelles mirades, senzilles, i clares, que sense, parlar, es pot entendre tot, el que volen mostrar.

Son D’aquelles mirades que sabem brillar elles soles, sense necesitar el brillo de la lluna ni el seu esplendor.

Eixes mirades que sempre són boniques, i sense forçar-se per res, són les més sinceres de totes.

Jan mirades, diferents, són mirades profundes, i demostren, sensates, i claredat, quan el miren.

En algunes mirades a vegades es veu un bonic futur, i molts sentiments,són mirades que sabem demostrar, com són, i com és la seua vida, entre camins de pedra ,i senders.

Ma agraden molt aquelles mirades tranquil·les, que en les tempestes, sempre estan s’erenés.

Mirades discretes i menudes, però que saben mostrar la dolçor que tenen els ulls de les persones.

M’agraden eixes mirades que estan plenes de ilusió, que no tenen por a res, ni menys, por al fracas.

Però jan mirades, que són les millors, que saben com fer-se entendre, encara que les paraules, no poden eixir, perquè tenen, un gran nuc en la gola 》@.@.@.