《 La vida, és un sospir!!
Passa tan de pressa, que tot torna a ser, i no som, res, som foc tremolós, fet cendra, les runes d’una lleu flamarada.
Sempre, estem obstinats, en arribar, més enllà del lloc que ens vol dur, la VIDA.
És com estar, al control d’una duana, que vas deixant coses que pensàvem tenies segures. i no les tens.
La vida a vegades és, impassible i altres voltes és decidida, però sempre ens portarà, per l’el camí que ella vol portar mos.
La vida és un sospir.
El riu, té alguna cosa de la vida. Ell no parar ni un segon de fer camí, i el seu destí, és arribar a la mar, i quan arriba, hi ha aute (=gairebé) tot fet i acabat.
No, perquès mai eixe bonic galopar que té la teua vida. Sempre s’era una meravellosa experiència. Per molt rapida que aixa passat.
La vida sempre és bonica. Té un lloc molt gran, dins de tu I els teus sentits, i les teues emocions. A vegades ella passa, i nosaltres no ens adonem, que allò ERA viure.Sense saber apreciar, el moment que estem vivint.
La vida a voltes és. Apàtica, dolent, precipità, molt precipita, però si la mirem bé, sempre serà, la nostra, i única vida, el més bonic, i apreciat que, tenim, o tindrem,
Bona vesprada! Millor nit! I un esplandit. Despertar 》