《 Jan pintors que saben pintar asta els sumits. Altres san atrevit a pintar les pors sense adonar-se ni el que estan fent.

Ja quite la sort i la saviesa, de saber pintar il·lusions i esperança, que a vegades tanta falta ens fa per a poder viure.

El que pinta les pors. Són com dibuixos animats que et porten a llocs que existeixen només en la imaginació dels somiats. Considerant que en la nostra imaginació no tot és bonic, també hi ha escenaris amenaçadors, de terror en algunes pintures. Però la més difícil i bonica pintura de totes és aquell que sap pintar la poesia. Des d’eixe moment que ja gent, que mirant un quatre. S’emociona i sent, asta el més profund d’ànima. Això és com llegir o veure poesia en la pintura. Eixa és la que ens transporta, a mons fantàstics i a països on només van els que saben llegir tota mena de pintura Son persones on predomina alegria, la imaginació, I la part bonica de la vida Les que fan que eixes obres d’art, siguen tan apreciades per als col·leccionistes de les galeries de tot el món》

@.@.@.