《 En la plenitud de La vida, l’amor, floreix, com els jardins que han passat ja totes les estacions.
Apleguem, aquell moment suau que el vent de la vida ens porta, passa com una melodia eterna, quan el cor està en calma.
Es viu com un temps tranquil i daurat, on cada moment es guarda com un bonic tresor.
En la calidesa de les mans, en aquesta complicada edat, i a una connexió profunda que pot perdurar.
En la plenitud de la vida, l’amor és un llibre que està escrit,
amb pàgines marcades per la vida viscuda.
On està tot escrit i compartit, en la mateixa existència viscuda.
És com un bonic regal que no té preu, però, que mai s’oblida.》@.@.@.