《 M’encanta veure ploure, sense trons ni llamps.
Puc estar hores i hores i no em canse, de veure caure eixes gotes d’aigua clara i neta.
Pot vindre la son sense buscar, sentirem en pau i tranquil·la adormida.
Quan sent l’aigua, que plou a poqueta nit, i arriba la solitud, i les llums del carrer sense nen, anunciant l’arribada de la nit, nit càlida i humida, amb llums què apaguen i tornen en cendres van i vénen, com algunes gotes que encara cauen del cel,
El rellotge continua tota la nit amb el seu, tic, tac, tic, tac, esperant la llum d’una alba esplèndida i clara, amb el cant d’alguns ocells, que no paren ni un segon de deixar el seu cant com ressons, en el seu volar com un pinzell acolorint ,el dia, en les seues jóvens siluetes.
L’aire passa en la seua transparènci com sempre, sense saber com serà el color i la força deixe vent en les pròximes hores.
Queden unes lleus gotes, de la pluja de la nit anterior, que recorre la humida terra, amb la seua olor de pols, perquè la terra encara està mulla.》@.@.@.