《 El temps semblava parar-se per complet, i un calfred puja pel meu cos atrofiant-me asta la ment. Tot es queda a fosques, amb un silenci imminent, asta els pèls del meu cap plantats san que dat, i aquella por que sent, el meu cos no deixa ni respirar.
Unes ràfegues de vent continuen colpejant en silenci, aquesta fosca nit que em travessa asta el porós de la pell, són com punxades d’agulles és el que sent, en aquesta nit freda i eterna, el temps, sa Tura com un rellotge sense corda. És com una nit, sense cel ni estrelles, només xiula un vent fred i escarotat, quan la por s’apodera de tots els meus sentiments, i em gela fins als pensaments. He de guanyar-li a la por encara que haja de lluitar soles, posaré totes les meues forces contra el mal que vol apoderar-se de mi. La por arriba creuant camins ‘Quan’ menys les esperes. Però ací estic, la guanyaré, trencaré totes aquelles cadenes que la porten, i ma abraçaré a la vida, cridant fort, sense gens de por 》

@.@.@