LA PRIMER VOLTA

Publicat el per
Spread the love

《Esta vivensia es una de les més boniques que recorde.

Cuant mon pare en va dur la primer volta a vore el mar, en companya del meu germà Luis.

Està foto que mos feren, on estem el meu germà mon pare i jo,per a mi és història.

Va ser la primera vegada que el meu pare em va dur a veure el mar, em contava que primer vaig tindre molta por i que després ja no volia eixir de l’aigua.

Va pasar un chic en un caixó venent polos de eixos de gel en colors. Mon pare en va comprar un per el meu germà Luis, i altre per ami .

Cuant vach anar a menxarmel va i em cau demut de la sorra.I es va omplir tot de la arena de la platxa.

Jo casi plorant, però mon pare diu no pasa res ara tel neteixare i sen va alli a les hones, el renta un poc, i mos quedem casi sense res.

Em tonses si que vach plorant de vore que no quedava només que el palo.

Però el meu germà Luis va i em diu no plores ara el mengaras el meu..

i així es va acabar el meu primer día de platxa 》

Estes altres fotos són records d’anar a la bassa de l’amiga Juana, a la bassa de Santana

. Aixína passàvem els estius, no teníem la sort de tindre una piscina com en les que poden disfrutar els xiquets d’ara.》

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Altres per Angela Alberola. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Quant a Angela Alberola

Com explicar, com es el meu poble Simat de la Valldigna .¡¡ El nom ja eu diu tot ,es un vall precios, ple de tarongers,rodat de montanes que sobrin ,per donar la ben vinguda al mar Mediterrani . Jan tres pobles preciosos plens de història i de vida. Tavernes el més poblat gran i més prop del mar. Benifairo el més menut en abitans.pero el més gran en treball, he indústria. Per últim està Simat. On estem els últims bais de una montanya que es diu el Toro., però som els primers en tot.sobretot molt bones persones. tenim artistes de tot tipus. Músics profesors ,bailarins . poetes mestres, meitges.bombers , Ets.pero tanbé som festers i divertits. Sempre tenim alguna cosa que selebar.. El monasteri a nomenat Santa Maria de la Valldigna. És el nostre guardià ,pues fa siqles que el tenim en el nostre entorn. Imvadinmos de la seva immensitat e istòria ,de flares mongos cisterssens en unes istòria increïbles..que els seus visitants. Cuant vénen es queden en la boca auberta .si teniu ocasió no es perdeu visitat tan gran joia..

Deixa un comentari