《 Vaig collir una rosa, el baix comparar com a un bonic llibre li vaig obrir les fulles. I contemplar-la en va meravellar la seua olor i contingut. Les seues línies tan perfectes, tan llises, tan ben acabades, en mirar-la i espirar el seu aroma, el baix oldre moltes vegades. Quantes vegades podía. Per gravar-per sempre, el seu sotil aroma, del qual emanaven lletres I jo, les llegia amb alegria, amb la meua ment i els meus ulls cada línia i cada frase que podia…
Com que no podia més en la seua narració, Bach inundant de poesia, tot el que llegia. El baix desfullar. En acabar de llegir-la en el seu últim rengló. Al final. Li vaig agregar dos punts seguits de la meua signatura. Doncs sabia que després d’aquesta nit s’escriuria una història. D’un amor que algún oblidaria》

@ .@.@.