《 En el silenci sent una veu, que clama sense ser escolta per ningú, és algú que busca resposta, amb el buit d’una vida ja passa.

Aquesta veu és un xiuxiueig, un murmuri que no para, és com un ressò que és constant i sempre està, a la profunditat de la meua vida.
És la veu de la meua consciència, la que em parla per dins, la que em recorda, coses que estan dins de mi que no vull recordar.
Però jo no l’escolte, no vull escoltar, perquè la seua veritat és dura, i la seua realitat recordar-la es fa molt cruel.
Així que continue endavant, amb els ulls tancats, escoltant la veu que no vull escoltar, però ella no para, IES converteix en un ressò llunyà però real.》

@.@.@.