《Què lamentes COR, estàs esperant sentir els crits del silenci ?

Els moments passen, els anhels se’n van i es queden sotmesos al cant del desconsol i l’esperança. Les idees de vida, van perdent-se per la pesarosa càrrega del que no entén l’amor sense desamor. Serà que ha de ser així, passar pel desaire i el desconsol abans d’arribar a la glòria i els èxtasis i com ser i poder fer feliç als altres.
La nostra existència sol moure’s entre el voler i no poder, o el no vull encara que puc.

NO COR, n’hi ha prou de laments i desbarats, la vida és nostra, com són de nosaltres les decisions ja preses.i també les conseqüències
Què lamentes COR, la resposta és resss, perquè tot està aconseguit, tens tot el que tens, només has d’apreciar a sentir-ho. I saber tot allò que puga fer que sigues feliç. En aquesta meravellosa de vegades complicada VIDA》

@.@.@.