《 Quan el primer amor arriba als quinze anys, penses que el món sencer és teu.
El cor, de vegades és covard i altres voltes valent.
Un bes furtiu bai la lluna, promeses en un parc amagat, mans que tremolen,
somnis que dansen, és un futur a cada batec.
Somriures que es creuen, mirades que parlen més que les paraules.
És el primer amor, tan pur, tan real, com el primer raig de llum de la matina.
A quinze anys, l’amor no té mesures, però és intens, breu, tan etern.
Són records que es guarden per sempre,
al racó més tendre del cor.
Encara que el temps passe i el difumine aquells dies de joventut fervent,
el primer amor sempre reviu, a la memòria, constant i present del temps.》@.@.@