《Els meus pensaments bolen com el tems, buscant els misteris de la vida, en un món on a voltes no existeix l’amor pur, ni verdader, només hi ha, que en vexa i mentides en silenci i gent que només busquen diners, i només van corrompent l’existència d’aquelles persones que vaguen per la terra com somnàmbuls, sense ànima, sense il·lusions, ni esperança, són com morts en vida, que ballen al compàs, que toquen els dimonis que són els que es guien cap a l’abisme, on s’amuntona, l’enveja, les mentides, i els enganys, d’homes i dones sense la seua pròpia vida, sense orgull ni ànima, ells saben que van directes a la pila de la foguera de l’enveja, i l’avarícia.
Els tems m’ha ensenyat, i he pogut conéixer les persones que están mortes en vida, i que han perdut el seu camí. Però no hem de perdre mai l’esperança. Tot espot recuperar en aquesta vida》@.@.@.