《Vaig tenir poc de temps per gaudir del cariño dels meus pares,em deixarem en ésta vida molt aviat.

En tres mesos em vaig quedar sense ells ,Jo tenia 17 anys..

Al passar dels tems, vaig comprendre les coses que em va dir la meva mare , recordo en una de les nostres converses, em va dir, que encara que em casara i tingués fills . Que no deixarà mai de costat a les meves amigues, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valoris la seva amistat, i la seva companya .

Amb el pas del temps, mes he donant compte que la meva mare tenia molta raó…

El temps va canviant, però les veritables amigues sempre es mantenen.

En els anys , sapren,que la vida no es deté per res, ni per ningú … passa i passa.

Els fills. creixen. el diners van i venen ,les professions per més que t’agradin també tenen el seu fi. El cor a vegades, es trenca per moltes coses .

PERÒ, les teves amigues, sempre estàn al teu costat, una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar just quan la necessites … Mares,Amiges, filles ,ueles ,germanes, .. etz . En fi dones, són totes una benedicció de Dei .

Sóm les dones que contribuïm a donar més sentit a la vida.》

(( UN CONSELL DE SER MARE )