《Quan mires la lluna i les estrelles. Deixa que el toquen el cor, en les seues llumenetes, veuràs com canvià tot, veuràs eixos somiats boixos que el fan volar, a la seua altura acompanyant. A sentir el teu cos, en la lluna i les estrelles i podràs somiar eixos bonics sumits una mica bogos.
Sentiràs com la vida és més bonica. La veuràs en colors brillants, traslladant, els teus pensaments al lloc que vols i que mai as pogut arribar.
De la manera que vulgues perquè la lluna i les estrelles són vives, úniques. Màgiques.

Una vegada què somies en elles, no ta abandonaran mai.

Sentiràs que tu també podràs brillaràs, si teu proposes》