《 Mirant-me un dia en el mirall, baix notar que el temps no àvia passat de llarg, sinó que sa via queda en mi. Torne a mirar-me, i m’entraren ganes de plorar, tal volta estic fent-me gran per al temps que he passat, he viscut sense saber, que allò era vida.
Torne a mirar-me i, alguns canvis he vist, però pense, que tinc més històries viscudes, que aquelles arrugue, que ara ma complanyen.
Quan em torne a mirar en aquell espill que no envelleix, i aleshores els records s’apoderaren de mi i la meua ment, i cada cabell blanc que veig, és el trajecte de la vida viscuda, i els bons moments compartits.
I en torne a mirar, i “jure” que no va ser per presumir, ni vanitat, mirava com passa la vida de ràpid, i asta on podia aplegar,
Perquè estic orgullosa de tot el que he aconseguit.
Que comença i acaba en els meus fills, i el que ells han aportat a la meua vida 》@.@.@.