《 Aquests pètals de Rosa, quan estan plenes de russa, és quan elles ploren, pels jardins, amb el seu, dolor, pena i sospirs.

D’aquestes roses ja desfullades, no queda quasi res, només queden per la terra alguns pètals secs, d’aquelles fulles, que san queda per al tem.

Estan pel mig del jardí, que les ha vistes créixer, però no tenen ningú poder per poder quedar en elles, i seran les últimes flors, que gaudirem, aquest temps.

EL fred arribat, i entra el trist hivern, ploren les plantes i rosers desconsolats. És tan preparades per a dormir, asta la pròxima témpora 》
@.@ @.