《Expliquen velles llegendes que en les nits de lluna plena els mariners en alta mar escoltaven el cant de les sirenes, el seu cant era tant dols i embriagador, que emocionava als jóvens mariners omplint-los de ilusió.
Al mig de l’horitzó quan la mar està tranquil·la s’escolta els cants de les sirenes, diuen que és la crida de l’apareamet del mar.
Tan bonics eren els seus cants, que provocaven emocions amb el cor dels jóvens mariners que per al mar aleshores navegaven.
Conten les velles llegendes que en el més profund del mar, habiten boniques sirenes amb les seues cases de cristall.
Només es poden veure en les nits de lluna plena, quan la mar està en calma, es veu brillar en el fons del mar aquelles cases de cristall, on dormen les sirenes amb el seu llit de perles.
Són com estrelles de mar que sempre estan protegides en les seues cases de cristall, on sempre están les sirenes》

.@.@.@