《 Les paraules murmuren per als cantons del temps, mentre
els, éssers humans es desfan esperant, les postes de sol
per poder-se omplir d’expectatives, i despertar plaers.

Quan estàs en la ploma en la mà, i la ment està pensant i esperant per acceptar la frase que espera, el poema que està per nàixer, estàs esperant que aplegue aquell pensament que complete la síl·laba que encara està incompleta.

Les lletres sempre es menegen indecises. Esperant mentre en un racó de la ment, crida fort, viva el meu trellat, de la mà de la meua bogeria, i que viva l’aventura, que m’ajuda de poder creat i escriure poemes》@.@.@.