《 Mirant els colors d’un arc iris, pense en aquell bonic moment, i comence a saludar amb alegria la claredat d’aquest bonic dia.
Comencen a omplir-se les meues pupil·les de llum, trencant la nit amb un bonic i lluminós matí, és un plaer rebre l’aire que arriba del Mediterrani, on les ones colpegen sense parar en la càlida versàtil del mar.
S’escolta algú que sa costa xiulant, pense qui serà, però de sobte un silenci arriba, abraçant sense passió aquest bonic mati ple d’esplendor.
Un home passa xiulant una cançó i continua caminant, en aquella frescor tan bona que li acaricia la cara, és feliç, i comença a cantar per la vora del mar.
PENSANT, si pòquer aquest moment allargar. Donaria alguna cosa especial, per continuar respirant aquell aire tan pur.
i continua caminant cap a casa com cada matí, que passa, cantant aquella cançó que son pare ja cantava》@.@.@