《 LLÀGRIMES que cauen damunt la terra per amor, no es perden mai, perquè la terra les porta fins als rius i els rius les porten cap a la mar, es fondran amb les ones, aquestes onades braves d’espuma blanca, que sempre vives estan, són viatgeres del mar, que sempre il·luminades van, bais aquella lluna plena, que mai les abandonarà. Asta que algun dia arriben a la blanca arena, i tornen de nou a tocar la terra. Perquè les llàgrimes que damunt la terra cauen per amor, mai moriran per què són eternes
@.@.@.