《 Els, pardalets s’amaguen quant, veuen que van ha la mort.
Els homes s’amaguen per, plorar.
Però jo no vull amagar-me, no ho faré perquè la vida m’ha promés, moltes coses que mà de pagar abans de poder passar l’últim túnel.
Encara que a vegades veig alegria en les persones, quan veuen que arriba un final.
Tindre nits sense lluna, però el cor, seguirà bategant, il·lusionat, mirant els núvols que van pintant il·lusions i somnis, en algunes persones adormides, però que tenen un cor ardent de passió i sentiments.
És que al final del túnel sempre diuen que hi ha una llum i una porta, és la porta de l’esperança, saps que has de travessar-la, però mai m’atreviré perquè la llum t’encega I no en deixara passar》@.@.@.