《 Quan la lluna està plena i passa per al mar, les ones s’engronsen sense parar, i sense sentir cansament, perquè elles no tenen tems, ni penes, passen la vida mirant el firmament i la lluna passa tranquil·la, mirant com van, mullant tot allò que està prop d’elles, les imparables ones del mar. És bonic veure com la lluna il·lumina aquell mar immens, eixa lluna ferida, de passions eternes. Quan passes per dalt del mar en el teu brill, i el teu somriure, plena de llibertat i llum, tu no eres conscient de la bellesa que provoques en la gent que sap admirar té, quan surts pel firmament i puc veure’t, voldria canviar el tems i mostrar-te que sent el meu cor, en contemplar-te.

Lluna, daura, i ferida, de passions eternes, que passeges per l’univers, no defraudes mai als que t’admirem.》@.@.@.