《La lluna quan passa pel mar, les ones contentes s’engronsen sense parar, no paren, perquè elles no tenen temps, ni penes, passen la vida mirant el firmament ella passa tranquil·la, mirant com elles van, mullant tot allò que tenen prop d’elles, les imparables ones del mar. És bonic veure com la lluna il·lumina aquell mar immens, eixa lluna ferida, de passions eternes. Quan passa pel mar en el seu brill, i el seu somriure, plena de llibertat i llum, no és conscient de la bellesa que provoques en la gent que sap admirar la, quan surts pel firmament i podem veure’t, voldria canviar el tems i mostrar-te que sent el meu cor, en contemplar-te.
Lluna, daura, i ferida, de passions eternes, estàs plena de mirades, que van perdudes buscant respostes. No ens defraudes mai als que t’admirem 》@.@.@.