《Admira lluna, eres un poc especial per mi, escric aquest poema amb tot el cor i està dedicat només per tu.

Lluna viva, quan a les nits et mire i passe per bais teu, recorda el meu nom, no em tingues mai en l’oblit, quan abans d’eixir a les nits el pintes en rajos de colors, i encens el teu somriure, comences a fer llum en el meu balcó ple de flors. No tol vides del meu nom, tampoc de les meues il·lusions que ara estan dormint, però quan desperten i estiguen esperant com sempre, quan ens regales la teua esplendor a les nits de fred, i procures abrigar els meus sentiments, només tu saps com, perquè sols tu saps mirar amb els teus grans ulls encesos de llum.
Lluna viva, lluna, ferida, de passions, i desitjos, que passeges la nit.
Recorda el meu nom, quan el meu plor li guanye al meu riure, consoleu-me des de dalt, i a la nit quan traus els teus raigs de foc, gravaré per sempre, el meu nom en ells》

.@.@.@.

L’últim somiador qué apague la lluna …