《 Ningú es vol ofegar en el mar de les seues pròpies llàgrimes.
Abans de res, i endavant de totes les coses d’aquesta VIDA, volem, que els bells i bonics records, també en serviren per a alegrar la nostra vida, és bonic recordar, a aquells dies de la nostra joventut.
També tinc jo, a vegades records, que, em serveixen per a poder eixir d’algun record de naufragi que a voltes em perfora fins al més profund del meu COR.
Amb ganes de TOT i a vegades sense ganes de RES.
Només, el de volar i no veure certes coses, que ens fan mal d’alguna forma.
És veritat, a mi encara, em falta moltíssim, per aprendre, i saber el que em toca fer, en alguns moments complicats. Seria bonic poder evadir-se, i a voltes, poder volar, i poder fugir, d’alguns problemes.
Però mai, tindre por, el meu destí, mai, renunciaré, al que te preparat per a mi la meua vida.
Perquè mai podrem fugir de allò, el que s’era nostre》@.@.@.