《M’agradaria posar música als meus poemes, com la música de Beethoven, clàssica i amb boniques melodies, perquè Beethoven amb la seua imaginació va ser el millor compositor del món.

Si algun dia els meus pensaments tornaren cap enrere, recordaria les fades del conte de, “cenicienta” aleshores els meus relats es convertirien en una bonica carrossa feta de poesia.

Els somnis no s’han de pressionar, ni tampoc forçar cal deixar-los en llibertat, i que volen com el vent, quan recorren mars i muntanyes, sense pensar mai que tot, té un final.

Cada clarejar porta un nou dia, i naixeran milers de versos, que seran exposats i recitats per aquells, que vulguin llegir-los.

Les orelles sempre tindran remolins de sensacions en les ments de qui poemes està llegint》

@.@.@.