《 En el tronc d’una olivera Bach escriure el meu nom, posant asta el cor en ella, vaig recolzar les mans, acaricien-la, i mirant el paisatge que m’envoltava,
Les meues mans acariciaven aquell tronc vell i aspre, en aquell immens silenci del camp, i les coses que llavors vaig pensar, avui les torne a recordar.
Per què els meus ulls ploraren recordant al meu iaio i les meues llàgrimes en aquells tems van banyar asta les arrels d’aquella majestuosa i bonica olivera que el meu iaio avia plantat feia molts anys.》

@.@.@.

(Els poetes en cada racó del món somien i veuen poesia, escriuen sobretot el que és vida entre hòmens i dones sobre l’amor, si no hi haguera grans poetes i escriptors. El món estaria sense Ànima.)