Un dijous del mes de febrer de 2016 Hera de matí ens deixares…
Estàvem preocupades les dues, per culpa de les nostres malalties.
Diuen que tot passa per algun motiu i a nosaltres ens va passar com més unides estàvem i més xarràvem, Hera com més estàvem gaudint la nostra relació de cosines.
Cada dia ens miràvem o venies tu o anava jo xarràvem de quant érem menudes. No és justa la vida.
És taves gaudint molt dels teus bessons, els teus primer nets, tot s’acaba quant ens tallen per la meitat, ens deixares a atots els que el volíem molt trist. .
Volia donar-te un adéu per sempre, encara que sempre estaràs en mi. Pense molt en aquells moments, que no tornaran.
Mai podré oblidar-te cosina, sempre, estaràs dins del meu cor……D.E.P…

@.@.@.