《 M’estime, per totes aquestes vegades que ningú em va estimar.
Em respecte per totes les vegades que ningú no em va respectar.
M’accepte, per totes les vegades que la gent em va jutjar.
M’abrace, per totes les abraçades que em van faltar.
Em done suport, per aquells durs moments que vaig passar jo sola.
I somric ara, per aquelles vegades que vaig plorar.
Però sobretot, em perdone per haver cregut que tot el que necessitava, estava fora de mi.
Ara sé que no era així, i que dins de mi estava tot.
Aquest, respecte, aquesta acceptació, aquesta abraçada.
Aquest suport que sempre em va alçar, i aquest aplaudiment que vaig rebre de les meues pròpies mans, aquell somriure que em va tornar.
Foren anys que van pesar mentre passaven, però que ui s’han tornat més lleugers, i més clars, perquè ui m’ha adonat conte que soc la que més sap com soc i també soc la que més en vol, perquè ió en vull més que ningú.》@.@.@.