《 No és la ploma, ni la mà , ni el lapis el que plasma la bellesa dels versos no?

És, el cor que s’inventa paraules boniques, i profundes.

Un bon poeta ha de saber transportar la imaginació d’un altre artista, tramiten-li que puga crear ell mateix l’equivalent d’una poesia.

Quan surt del cor tot allò que estem pensant, és el millor que ens pot passar quan amen o estem es crivint

Passa una cosa que no es pot explicar, a vegades pot ser melancòlic, o alegre el que ens dicta el cor , i volem expressaro en lletres.

A vegades no sol ser el mar ni la lluna les estrelles, ni és el fet de mirar, sols sentir com és eixe moment simplement és sentir la bellesa, és sentir-la, vida, deixar-la entrar en el més profund de l’ànima, i el fet de saber com expressar des del més profund del nostre cor.i així saber allò que s’està sentint en eixe mateix moment 》@.@.@.