《 Una nit més.
La soledat abriga els meus somnis i converteix cada minut en un etern despertar on es fan grans els pensaments i fa gran també aquest moment.
Una nit més.
Sobri la nostàlgia i el llenguatge de la nit, entre les ombres que coblegen els meus pensaments. I ací estic en un anar i tornar d’idees que porta la nit, entre les hores de son i la meua realitat.
Una altra matina més.
Que es fa eterna, i en la imaginació arriben els moments de monstruós, de mil caps, que van rondant celebrant la inquietud, que porten les hores, mentre descobrisc que cap posició, és bona per poder no somiar i poder dormir.
Un altre silenci més, que sa convertit en nit latent, entre buits de paraules, i forts gests del cos sense veu, de sorolls que amaguen el repòs de la nit i donen renda solta als pensaments nocturns.》

@.@.@.