《 Pel camí del temps, viatgen els records, carregats de nostàlgia, tristeses i alegries fantasioses, barrejades amb realitats.

En el transcurs d’aquests viatges, de la ment, els ulls sa fonen a l’horitzó, tenyit d’un cel vermell, mentre un sol lluminós sa soma, i trau el cap, mostrant l’atmosfera celestial.

Aleshores descobrim que els àngels ixen tots a lora, a escombrar els núvols del cel, i només, el vol d’algunes aus migratòries, paralitzen la passivitat de l’ambient.
Ma arriben llamps de dubtes, no puc, evitar l’oblit precoç.

Per alguna raó, no puc continuar navegant en aquest cosmos de la ment, i els meus records, s’esfumen tornat a la realitat, en un acte de màgia, i aquest viatge del temps sa, esfumant ràpidament.
Torne a sentir, que estic atrapa en aquest escenari, que de vegades ma ofegue.

Arriba el fi, d’aquest viatge del tem, acaben aquells records, quan pose els peus en terra, i els records desapareixen, en eixe instant, és quan torne a la meua realitat 》
@.@.@.