《 Han passat onze anys,
des d’aquell trist i fosc dia, quan la por i la incertesa batalla en creuant la meua vida.
El temps va portar moltes nits sense poder dormir en molt de
dolor, dubtes i també esperança, perquè mai m’he rendit.
Estic luxant en forta en aquesta batalla que mai acaba.
Mai he caminat en soledat perquè en mi sempre tenia prop mans esteses, com àngels amb bata blanca que anaven alleugerant les meues ferides.
També he necessitat Psicòlogues que amb els seus consells van alleujar les meues penes, amb la seua ciència i amb la seua llum enllumenem el meu camí, van ser com fars a la nit, van ser força en eixos dia que tot era negre per a mi.
Avui celebre el fet de poder estar ací, perquè a cada clarejar veig nàixer un nou dia, que puc gaudir i veure’l.
Tinc professionals que encara m’estan ajudant, avui, i puc somriure gràcies a tots ells, vull donar les gràcies per poder estar aquí amb la meua família i tots els que m’estimen.
No tinc prou paraules per a poder agrair de tot cor a tots els metges que han passat en aquests onze anys per la meua vida, durant tot aquest temps, brindant-me el seu suport, paciència i professionalitat en el tractament de la meua malaltia.
La seua dedicació, el seu compromís i la seua qualitat humana són una llum d’esperança en el meu camí.
Gràcies per cuidar la meua salut, i també per donar-me ànim i força per continuar endavant.
Estaré sempre eternament agraïda a totes les meixes i infermeres que han fet que estime la meua vida.》@.@.@.