《 I ara que hem arribat als anys que portem junts, pense en com els hem passat. ? Com estem junts tants any, i sequim junts ?
Pense que influeix que en lloc de cridar, parlem les coses en calma. En lloc de fugir busquem solucions. Perquè tot el que tenim i no res és dels dos, perquè plorem i riem junts, perquè un dia ens vam prometre estar en el bo i en el roín i sobretot perquè l’amor amb el temps va canviant per a millor i és més tranquil, però augmenta en forma d’un nou afecte, tan fort que no mor mai.》
《 L’amor entre avis i nets és una cosa especial, està plena d’experiències compartides i saviesa transmesa en afecte incondicional.
Jo només vaig conéixer la meua àvia materna CARMÈN, però va ser la meua salvació, ella va haver de fer el paper de mare i pare, ja que els meus pares els vaig perdre en tres mesos als dos.
La connexió va ser insuperable entre les dos, perquè la meua àvia va ser el meu consol tot el temps que vam estar juntes. GRÀCIES, ÀVIA.
Perquè entre avis i nets hi ha una connexió única i valuosa.
Al llarg dels anys, els avis comparteixen no només la saviesa que han acumulat, sinó també per contar històries entranyables que enriqueixen la vida dels nets.
Aquest amor d’avis transcendeix en generacions, creant records inesborrables i proporciona un refugi d’afecte incondicional que perdura al llarg del temps.
La complicitat entre avis i nets crea un vincle especial que enforteix a la família deixant un rastre etern als cors de les dos generacions.》@.@.@.
《 Per un racó del cor, camina l’amor, amb il·lusió, és com un vers etern, i sua com les flors.
L’amor és com un poema que no s’esgota mai, mentres una melodia envolta l’ànima de candor i pau.
En la dansa del temps, les ànimes es busquen, per teixit una trama de passions sinceres.
Amb l’ancat de la brisa del mar, sentim com carícies a la pell, és com un cant que ens abrasa.
Els ulls miren l’univers, on l’amor es converteix en un etern vers.
Bais un mant d’estrelles, s’entrellacen mans, com notes, dansant el seu apropia compàs.
Mentres el cor batega al compàs d’un sospir, on l’amor és etern.
En el vaivé del temps, caminem, superant tempestes, mentres busquem la tranquil·litat de la vida.》@.@
《 La poesia mai serà, oblida, és lliure, lleugera, amable, sincera, com una alegre primavera, també és de vegades, aspra i, guerrera, perquè espera la llibertat del poble humil que la busca i l’espera.
Encara que de vegades sembla que la poesia està un poc para, mai podrà ser derrota, ni per l’ambició ni per no tindre emoció.
Sempre podrà alçar de nou el vol, com aquella àliga que bola per dalt d’una gran esplana, també per valls i rius, en el seu vol arriba al més alt.
Però maig caurà en l’oblit.
Tinc l’esperança que quan alce el vol serà gran de nou, volarà més lliure i molt més alt que les muntanyes del món, i arribarà, amb les ales de les seues lletres a tots els llocs, que sap que té esperança 》@.@.@.
《 En el llibre de la vida, les cicatrius estan en capítols, on les cicatrius són les batalles, d’històries que el cos va esculpint.
Són marques que narren lliçons, a la resistència que recorda, el dolor passat, on revela la fortalesa adquirida.
Les cicatrius són el testimoni, de l’existència, on les ferides sanades són, lliçons passades.
Cada record marca, una història on es relata les lluites superades i les victòries que la vida ens va ensenyant.
Les cicatrius no amaguen debilitat, sinó valentia. En cada línia, la vida grava la ensenyança, on els poemes són cicatrius, on queda l’obra mestra d’una nova esperança.》@.@.@.
《 Vos convide a caminar entre les gotes de la pluja que anuncien una nova primavera, entre tíbies raigs de sol que són la llum que ens dona la llibertat per poder obrir camins en la vida.
Vos convide, a caminar amb il·lusió, i alegria canviant les rutines, en danses, que ens fan emocionar, com boniques carícies, pintant paisatges en pinzellades de colors. Vos convide, a caminar pel missatge d’aquest poema, com les llàgrimes que corren per la cara, en sigues d’alegria, buscant aquell somriure que acaricia sense tocar, i amb aquells ulls, que parlen d’amor sense parlar.》@.@.@
《 Vull refugiar-me en les paraules per saber eixa manera de dir el que senten per aquesta lluita permanent, on juga la vida i la mort
Vull refugiar-me en les mirades per conéixer el que els ulls a voltes parlen, m’agrada mirar el món des de la finestra, per veure l’horitzó i on estan les distàncies. Vull refugiar-me en els llavis que són tendresa, que són candor, que són refugi davant el dolor, llavis que parlen de dolçor i fan néixer la il·lusió Vull refugiar-me en tot el que és bonic per mirar el que ens brinda la vida i poder tindre tot el suport de l’amistat i en L’alegria de cada dia, d’ací a l’eternitat.》@.@.@.
《 Cuidat tu mateix, ix a caminar cada dia, llegeix un llibre, escolta la teua cançó favorita, plora si tens gana, fes el que hages de fer, però atén-te a tu mateix, al final del dia ets tot el que tens.
Si la vida et dispara per posar-te a prova, mostra-li que portes antibales, digues-los a tots que et poden ferir en batalla, però que mai et quedaràs a terra, perquè les guerreres quan acaben, les cicatrius que queden són les victòries guanyades.
No importa el que haja Passat en la teua vida per què ella es renova diàriament i en cada dels primers raigs de sol ens brinda l’oportunitat de renovar mos.
Agraïm la nostra existència i la bonica oportunitat que tenim d’estar vius.》
《 Bais el sol de la vida, els anys van passant. Quan pense en els meus nets, pense que són els tresors, que tenim en el cor.
Tres netes boniques, que desprenen llum i alegria en el nostre existir, i amb el seu afecte, fan que la nostra vida estiga feliç.
Un net el més gran, és el nostre orgull, i el sol que ens dona llum, en mirar-lo, trobem la pau amb ell i el més pur amor.
En aquesta senda del temps que avança veloç Les vostres rialles són les notes que li donen vida als vostres avis i al nostre cor.
A cada pas, veiem el camí del nostre llegat que brilla amb els nostres quatre nets estimats, que són la nostra vida i la raó per continuar.》@.@.@.
