《 Si tinguéres que pintar l’amor de quin color el pintaries ?Potser el pintaries del color vermell d’uns llavis de dona, o d’un color clar com el ressò tibio d’una veu.

El pintaries d’un vermell intens, com el batec del cor de la sang cuán sospira el cor.O el pintaries d’un blau mar tranquil quan al mirarlo te emociones .

Potser és de un color dorat quan brilla de felicitat, o serà de un color gris com les ombres cuant des ha pareix l’amor.

Oserà de un blanc pur com un abraçada cuant es cálida natural i no está forsa .L’amor no tindrà forma, ni color, però tant els ulls com la pell tanbé brillen cuant están enamorats i sense untarlos en olí brillen.

¿Entonses tanquem els ulls…i pensem, de quin color pintariem l’amor.?》@.@.@.

《 La llum del matí brilla per tot arreu, i la meua ànima l’espera cada dia.
Perquè un dia més, m’espera una altra oportunitat més poder viure.

La llum del sol calfa el meu cos, i el meu cor batega amb esperança
un dia més, per somiar, per creure, i per fer realitat els meus SOMNIS.

La meua ànima s’estira, es desperta i s’ompli de vida i energia, un dia més per viure, per gaudir, amb la meua gent i gaudir de la vida.

Així que surt a esperar el sol cada nou dia, per omplir la meua ànima de llum i la fe, d’un dia més, i una oportunitat més, per fer que la meua vida es converteix en un poema.》@.@.@ .

《 Ui estem ací per recordar a totes aquelles dones que es mereixen un reconeixement, a totes aquelles dones,
que van estar abans
les que hi són ara
i les que vindran
A totes vosaltres, dones de Simat, que sou font d’amor, de lluita i de pau en les vostres cases.
Mares, filles, àvies i amigues, perquè amb
el vostre esforç i dedicació il·lumineu la vida de les vostres famílies i dels que estan prop de vosaltres.
Sempre amb mans fermes i el cor valent, sense parar de construir sempre, el present i el futur.
La vostra feina és noble i callada, i sempre serà el pilar d’un poble lliure.
Avui, amb gratitud i admiració, la corporació municipal de Simat amb el seu alcalde Sebastià vos rendim aquest humil homenatge.
Gràcies pel vostre esforç i dedicació, perquè les dones sou l’exemple de la força, el coratge, i l’amor.
I un any més aquest l’Ajuntament, vol fer-vos aquest reconeixement per agrair-vos, a cada una de vosaltres que amb la vostra presència honren el poble de Simat, per aquest gest i el reconeixement de poder a ajuntar-nos un any més. Perquè en la unió de totes les dones i el respecte continuarem creixent, en aquest poble que tant volem. Simat de la Valldigna.》@.@.@.

《 Observant el cel de nit, veig les estrelles brillar amb força, però quan hi ha una història trista que està passant, és quan cauen llàgrimes del cel.Són llàgrimes d’estrelles que ploren de tristesa, quan una parella d’enamorats es trenca després d’haver-se promés amor etern.En cada llàgrima que cau del cel hi ha una estrella que plora, perquè cada llàgrima és un sospir, que es perd en l’eternitat.Però no totes les llàgrimes es perden, per l’univers perquè algunes cauen a la terra, en forma de pluja.Fins que alguns enamorats s’estan prometent una volta més amor etern i aleshores les estrelles tornen a brillar amb força.Així que quan veges una estrella, amb una llum trista, recorda que està plorant i les seues llàgrimes cauen perquè dos enamorats han trencat la seua promesa de guardar-se amor etern.z》@.@.@.

《 Han passat onze anys,
des d’aquell trist i fosc dia, quan la por i la incertesa batalla en creuant la meua vida.
El temps va portar moltes nits sense poder dormir en molt de
dolor, dubtes i també esperança, perquè mai m’he rendit.
Estic luxant en forta en aquesta batalla que mai acaba.
Mai he caminat en soledat perquè en mi sempre tenia prop mans esteses, com àngels amb bata blanca que anaven alleugerant les meues ferides.
També he necessitat Psicòlogues que amb els seus consells van alleujar les meues penes, amb la seua ciència i amb la seua llum enllumenem el meu camí, van ser com fars a la nit, van ser força en eixos dia que tot era negre per a mi.
Avui celebre el fet de poder estar ací, perquè a cada clarejar veig nàixer un nou dia, que puc gaudir i veure’l.
Tinc professionals que encara m’estan ajudant, avui, i puc somriure gràcies a tots ells, vull donar les gràcies per poder estar aquí amb la meua família i tots els que m’estimen.
No tinc prou paraules per a poder agrair de tot cor a tots els metges que han passat en aquests onze anys per la meua vida, durant tot aquest temps, brindant-me el seu suport, paciència i professionalitat en el tractament de la meua malaltia.
La seua dedicació, el seu compromís i la seua qualitat humana són una llum d’esperança en el meu camí.
Gràcies per cuidar la meua salut, i també per donar-me ànim i força per continuar endavant.
Estaré sempre eternament agraïda a totes les meixes i infermeres que han fet que estime la meua vida.》@.@.@.

《 En la vida, a voltes ens trobem amb situacions i emocions que ens resulten difícils de manejar.

Com la por, la tristesa, la ràbia i l’ansietat es poden convertir en un pes que no sabem com controlar.
Aprendre de vegades és un procés que requereix valor, consciència i pràctica.

Significa deixar anar aquelles coses que ja no ens serveixen, que ens fan mal o que ens impedeixen créixer
Recordem que aprendre és un procés gradual i que requereix paciència i temps.

Amb el temps i la pràctica, podrem trobar la llibertat i la pau que busquem.
Aprendre a deixar anar significa empoderar-te i aixecant la teua autoestima i fer saber als altres el que vols i esperes de la vida.》@.@.@.

《 En algun moment de la vida perdem la guerra contra el temps.
La nostra joventut se’ns escapa del cos. Ja no hi ha cremes ni olis que esborren les marques de tantes rialles, i penes.
Prenem vitamines, col·lagen, geng¡bre, vinagre de poma, i tot el que ens diuen per poder allargar una mica més la nostra joventut. Un dia ens adonem que no hi ha tacons còmodes, que no veiem sense ulleres i les arrels dels nostres cabells blancs creixen sense pietat.
Que la nostra cintura es va eixamplant que els nostres genolls es van arrodonint.
Un dia, ens cansem de mirar-nos al mirall, aquella jove que vam ser. Ens mirem de front, que bonic ha estat, haver viscut i sentit, haver donat tant d’amor, com haver-lo rebut… Adquirir l’experiència i aprendre de paciència… Que importa si guanya la guerra el temps.
En canse d’enfonsar l’estómac. Que importa, si la bellesa sempre va sortir de l’ànima. Agraïsc aquesta imparable etapa de ser com soc. Que bonic és continuar amb tot el viscut i aprés.
Que importa que em faça gran.
Que n’hi ha de més joves i boniques és el seu temps, i tot passa. Jo ja he passat la meua joventut i gairebé la meua vida i acumule experiències que m’ajuda a tindre saviesa.
Quin honor haver estat i poder continuar sent mare, esposa, germana, àvia i amiga》

@.@.@.

《 Cada pas que fem, cada decisió que prenem, cada moment que vivim, és només una part del camí.
Només hi ha una meta última, però tots arriben sent guanyadors.
I en aquest viatge, tots tindrem temps de veure la bellesa, l’alegria, el dolor i la tristesa.
Trobarem la vida en totes les seues formes i colors.
Així que no ens preocupem pel destí, tots arribarem a la meta a lora.
Només hem de gaudir del viatge, només hem de viure el moment.
Perquè la vida només té aquest viatge i cada instant és un preciós regal que no té preu.》@.@.@.

《 Sentir-se especial és poder mirar una posta de sol i estat feliç i que la imaginació ens faça sentir que podem volar, és com mirar el mar, i poder relaxar-se mirant les seues aigües.

Mentre algú diu que el temps sempre serà l’amo del nostre passat, present i futur.El temps mai ens llevara els nostres records, ells estan en els nostres pensaments dibuixats en els pinzells de l’ànima, I estaran per sempre en el nostre record.Les bones persones sempre intentaran ajudar en el que puguem sense cap ànim de lucre, i sempre ens podrà quedar l’alegria de saber que hem fet alguna cosa bona per alguna causa.》

@.@.@.